Les entitats i els professionals de la Federació ALLEM denuncien la vulneració dels Drets de les persones amb discapacitat en la reunió amb el Sr. Joan Santacana.

17 / 10 / 2016 

El passat divendres dia 7 d’octubre la Federació ALLEM i els seus associats es van reunir amb el Director dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies, Sr. Joan Santacana i Vélez, i el seu equip. 
Li van demanar que defensi les persones amb discapacitat intel·lectual de les Comarques de Lleida, reclamant a la Generalitat de Catalunya que actuï per aconseguir el següent:
  • La creació de places noves per als serveis d’atenció diürna i habitatge per a les persones amb discapacitat que hi tenen dret, aixecant la limitació vigent des de l’any 2011.
  • La recuperació de les subvencions que fan possible l’accés al treball per a les persones amb discapacitat intel·lectual, als Centres Especials de Treball, suprimint la desigualtat generada per negació d’aquestes subvencions als treballadors que s’haguessin pogut contractar després de l’any 2011.  
Des de l’any 2011, quan es varen aplicar les “retallades” al nostre sector, les persones amb discapacitat intel·lectual no poden accedir a un servei d’atenció diürna o en un servei d’habitatge concertats. La Generalitat de Catalunya no concerta places noves per a les persones que legalment hi tenen dret. L’explicació que dóna la Generalitat, des del 2011 i fins avui, és que no hi ha prou diner públic per fer front al pagament de places noves. 
L’any 2015 es va implantar un sistema de copagament per a les persones que ja tenien una plaça, de manera que els usuaris paguen una part del cost de la seva plaça. Tot i així, continua tancada la possibilitat de concertació de places noves. Només els joves amb discapacitat intel·lectual, provenint de l’etapa escolar, o els casos d’extrema urgència, poden accedir a una plaça nova concertada. 
Igualment des de l’any 2011, i fins avui, les persones amb discapacitat intel·lectual no poden accedir a un lloc de treball en un Centre Especial de Treball, en les mateixes condicions dels qui ja hi treballaven abans. 
L’any 2011 varen desaparèixer les subvencions per la creació d’un lloc de treball als Centres Especials de Treball. També es varen limitar als treballadors contractats al 2011 les subvencions per a les unitats de suport a l’autonomia personal per a les persones amb especials dificultats per a la inserció laboral, i per al salari mínim interprofessional per als treballadors amb discapacitat. Des d’aleshores i fins avui hi ha persones amb discapacitat intel·lectual que treballen als Centres Especials de Treball i gaudeixen d’aquests ajuts i altres persones que no poden accedir a un lloc de treball perquè els Centres Especials de Treball no els el poden oferir si no compten amb els ajuts citats.
Continuar suportant aquesta situació, que ja fa cinc anys que dura, està afectant greument les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. És una vulneració de Drets que no es pot justificar més temps per manca de diner públic. 
Estem parlant de persones que pateixen situacions com aquestes: 
  • Quan falten els pares o es fan grans hi ha persones amb discapacitat intel·lectual que no poden accedir a un servei d’atenció diürna o habitatge. 
  • Quan les persones amb discapacitat es fan grans o perden autonomia, no poden accedir als serveis de suport per a persones amb discapacitat més greument afectades o envellides.
  • Quan una persona amb discapacitat intel·lectual treballa, i va perdent facultats en fer-se gran, no pot jubilar-se amb condicions adequades a la seva discapacitat, i tampoc pot accedir a un servei de suport d’atenció diürna o habitatge. 
  • Quan els joves amb discapacitat intel·lectual, que podrien treballar, acaben l’etapa educativa, no poden accedir a un lloc de treball perquè han desaparegut els contractes específics per a la seva formació i accés al treball, i com ja s’ha dit, també han desaparegut les subvencions que feien possible la creació de llocs de treball per persones amb discapacitat intel·lectual en un Centre Especial de Treball. 
  • Quan una persona amb discapacitat intel·lectual pot accedir a una plaça, amb caràcter d’urgència, ha de decidir si accepta o perd la plaça, però no sempre pot ser a prop del seu domicili, i en un servei que s’ajusti bé a les seves necessitats, donant-se situacions complexes de gestionar, que fan patir les persones, les famílies i els professionals que els presten suport. 
Els anys van passant i aquestes situacions s’agreugen i augmenten en número. 
Alhora, les persones amb discapacitat, les famílies i els professionals del sector, continuen treballant, amb rigor professional i esforç personal, pel respecte efectiu de la Convenció de Drets Humans de les persones amb discapacitat, en un procés imparable d’empoderament de la persona; perquè cada persona amb discapacitat intel·lectual visqui el més d’acord possible amb el seu projecte de vida personal, exercitant les seves capacitats, desenvolupant els seus talents, amb els suports que necessiti, quan els necessiti, sense patir discriminació, marginació o aïllament; en les mateixes condicions que qualsevol altra persona, amb o sense discapacitat, reconeixent que en tot moment de la vida, tots ens podem trobar en una situació o altra de vulnerabilitat. Aquest treball topa frontalment amb la rigidesa del model de serveis socials actual i amb la manca de recursos econòmics esgrimida des de la Generalitat de Catalunya. 
A la reunió amb el Director dels Serveis Territorials, les entitats i els professionals de la Federació ALLEM, van comunicar-li que la situació descrita vulnera els Drets de les persones amb discapacitat i no es pot sostenir més en el temps, i li van reiterar el seu compromís per col·laborar amb la Generalitat de Catalunya en solucionar les qüestions plantejades.

Veure totes les notícies
Persones amb discapacitat