La Federació Allem ha participat en la concentració de Barcelona en defensa dels drets de les persones amb discapacitats.

27 / 11 / 2015 

Un total de 100 persones amb discapacitat intel·lectual, famílies i professionals de les entitats federades a ALLEM han participat en la concentració del passat dimecres dia 25 de novembre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, convocada per Famílies Dincat, amb el lema “Esteu trepitjant els nostres drets. Això sí que no!que ha reunit més de 1.000 persones de tota Catalunya.

Persones amb discapacitat intel·lectual, famílies, entitats i professionals que han desplegat una línia vermella enmig de la Plaça Sant Jaume que representa els drets del col·lectiu i han protagonitzat una acció visual en què el col·lectiu ha defensat els seus drets davant les Administracions. La concentració ha volgut fer visible aquelles problemàtiques que segueixen sense resoldre’s i que són urgents. 

“Volem recordar als nostres representants polítics que estan creuant una línia vermella que no s’hauria de traspassar mai que és la dels drets de les persones amb discapacitat, que són els mateixos que tenen la resta de ciutadans” ha remarcat Rosa Cadenas, Presidenta de Dincat.

Segons dades estimatives de Dincat, a Catalunya hi ha gairebé 900 persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament que esperen ser ateses en un servei d’atenció diürna (centres ocupacionals i centres d’atenció especialitzada-CAE) o d’habitatge (llar residències i residències). Aquesta xifra ha augmentat en més de 200 persones respecte a les últimes dades de Dincat de fa 2 anys. A desembre de 2013, la llista d’espera era de 650 persones.

L’ordre, d’abril de 2014, ha introduït un nou criteri en el copagament: la incorporació del patrimoni en el càlcul de l’aportació.  La discapacitat és per a sempre. Per contra, els estalvis computen molt en el copagament. Si aquesta aportació és desmesurada, ràpidament ens quedarem sense diners per pagar un servei que necessitem tota la vida. A la llarga, ens abocaran a la pobresa. Per exemple, una persona que és en una llar residència li queda, de mitjana, uns 130 euros al mes per pagar necessitats bàsiques com roba, higiene personal, dentista, ulleres i lleure. Amb 130 euros al mes es pot viure amb dignitat? No demanem serveis gratuïts sinó que el copagament sigui just i equitatiu. Reclamem un canvi de criteris d’acord amb la nostra realitat.
Resoldre aquestes problemàtiques depèn de la voluntat dels nostres representants polítics, no és una qüestió pressupostària. Han de demostrar que les persones som veritablement una prioritat i que, això, es tradueix en polítiques socials que asseguren els suports que necessitem per viure en igualtat de condicions que la resta de ciutadans

Veure totes les notícies
25 Novembre F. Allem Manifestació P. Sant Jaume Això si que no!